TROBADA DEL TIGRE DE L'OTAN 2024: DIFÍCIL SER HUMIL

Hi havia una seixantena d'avions que provenien 3 l' 13 Juny es van reunir a l'aeroport de Schleswig, a l'extrem nord d'Alemanya, per celebrar la Trobada del Tigre 2024.

L'aeroport normalment forma part de l'Esquadró de la Força Aèria Tàctica 51 – 1r Esquadró de la Luftwaffe alemanya, equipat amb Tornado IDS i ECR.

Us recordem que el Tiger Meet és un esdeveniment que s'ha repetit des d'aleshores 1960 i reuneix en un sol aeroport tots els departaments de l'OTAN que tenen un "tigre" al seu emblema.

L'acte es va celebrar l'any passat, En octubre, a l'aeroport italià de Gioia del Colle, i s'havia caracteritzat per unes condicions meteorològiques esplèndides. Malauradament, aquest any el temps s'ha acompanyat, i cels ennuvolats, les baixes temperatures i els ruixats de pluja van acompanyar els milers d'entusiastes que van amuntegar el recinte durant molt de temps 2 dies d'observador i les tanques de l'aeroport els dies restants.

Enguany provenen els participants del Tiger Meet presents a l'aeroport 14 diferents departaments i representats 9 nacions:

Van participar en operacions de vol, però no estaven presents a Schleswig, també els següents departaments:

També, tot i no formar part dels participants “oficials” del Tiger Meet, avions dels departaments següents estaven presents a Schleswig:

Com és habitual l'activitat diària es va organitzar amb 2 onada, una al matí i una a la tarda. En ambdós casos els mètodes eren similars: els primers a pujar al cel van ser els GFD Learjets (Societat de visualització d'objectius de vol mbH). En l'edició d'enguany eren els Lears 2, tots dos en la mateixa configuració amb 2 pod subalari per a il jamming radar.  Aquests embussos multifreqüències es basen en la tecnologia DRFM (DRFM = Memòria de radiofreqüència digital) i pot simular atacs d'embussos electrònics, amb l'ajuda del qual es pot desenvolupar, per exemple, processos per protegir les aeronaus dels atacs de míssils guiats per radar. A més, els operadors de radar de defensa aèria poden entrenar-se per combatre aquests atacs d'embussos per mantenir els sistemes de defensa aèria en funcionament malgrat les contramesures electròniques. (ECM).
Després es van enlairar, sempre d'un en un, els lluitadors de les diferents nacions. Tenint en compte que estaven volant, cada vegada, uns quaranta avions, el temps necessari per a tota l'operació va ser considerable. Al final, Mai hi va haver molt de temps entre l'últim que va volar i el primer que va aterrar. Els desembarcaments, com van obrir, van ser tancats per Learjets.

El mateix a la tarda.

En comparació amb l'edició 2023 els departaments portuguesos no hi eren presents, Hongria, Bèlgica, Àustria e, per Itàlia, faltava el Grup 21. També van faltar els Mirages 2000 de Mont de Marsan present a Gioia del Colle. A més, la Flotille 11F de la Marina francesa va estar present al Rafale M i als F 35A Lightning II del 313 Sqn de la Reial Força Aèria dels Països Baixos.

Com és habitual, la curiositat dels entusiastes presents es va veure atreta per l'avió Special Color que van portar els diferents departaments.. Al final el trofeu a l'avió més bonic es va endur a casa l'amfitrió Tornado.

L'organització de l'esdeveniment va ser formidable pel que fa a la logística: Des del febrer es poden inscriure als dies d'observació. El registre, amb un cost de 40€ al dia, donava dret a l'entrada, i alguns gadgets (Motxilla, capó, Pegat de PVC de l'esdeveniment), al dinar amb beguda, per al transport i accés a la zona d'observadors, inclòs el mercat de gadgets). Tot perfectament organitzat en pur esperit teutónic.
És una llàstima que l'àrea d'observador estigués realment limitada en longitud cap a la pista i, per tant, l'espai disponible a la primera fila no era suficient per a tothom.. També, tot i que a la normativa consta que no seria possible, Es va permetre l'entrada i l'ús d'escales molt altes (encara més enllà 2 mt.!!!) que, sobretot el primer dia, es col·locaven immediatament al costat de la primera fila. D'aquesta manera els fotògrafs que no van trobar lloc a la primera fila, sovint es trobaven els caps (i de vegades fins i tot el tors) d'algun fotògraf enfilat a les escales al mig del marc.

Si a això afegim que els moviments es feien des de la pista 23 que estava lleugerament desviat de la nostra posició (just al costat de la pista 07/25) però sobretot darrere d'un turó on creixia herba sense tallar, acabaríem amb la situació de no poder fotografiar enlairaments fins que els avions estiguessin en l'aire, mentre que els aterratges eren simplement un avió a la deriva sobre l'herba, amb el fuselatge completament invisible excepte en l'última part del rodament: No et diré males paraules...

Els avions van enlairar de manera molt senzilla, de vegades mantenint-se baix, unes quantes vegades més pujant molt ràpid però sense girar com era la norma l'any passat a Gioia del Colle (podeu trobar fotos de l'any passat que), que va afavorir el rodatge d'imatges espectaculars, també gràcies a les espectaculars condicions meteorològiques que definitivament faltaven aquest any.

Malauradament, aquests defectes han enfosquit l'organització logística que, com ja s'ha esmentat, va ser genial.

El nomenament de 2025 serà a Beja, a Portugal, casa de l'Esq. 301.
Donada la latitud, Confiem en condicions meteorològiques molt més favorables.

Gaudir de les fotos

[Mostra slideshow]