24 Octubre 2016 – Meiringen Flugplatz
I aquí estic encara aquí, fidels al pelegrinatge, almenys anualment, Es em porta a aquest paradís del vigilant: Meiringen.
El que em segueix ja haurà arribat a veure, al llarg dels anys, En diverses ocasions, vaig ser, sol o en companyia, en aquest increïble (per als estàndards itàlics) aeroport. Envoltat de muntanyes i prats poblats per les vaques que pasturen, travessat per les carreteres municipals obertes al trànsit civil, pràcticament cap tanca i, paràfrasi de James Bond, amb llicència d'arxiu lliure de, el viatge a Meiringen poques vegades es pot deixar a les targetes de memòria buides. només una vegada, en 2012, Arrisquem fort però, finalment, salvem (veure que) més que decent.
Fins i tot aquesta vegada, el risc era alt: l'espessa boira en els establiments en el matí es va atacar la matinada enlairaments. Afortunadament la seva dissolució, voltant 10.30, Es va permetre que el curs normal de la resta del dia.
A l'extrem que res. I “soliti” F 18 Vespa amb la creu blanca sobre un fons vermell, enlairar flames s'arroguen dels post-cremadors 50 metres, S'han realitzat les maniobres habituals: enlairaments amb AB activat, aterratges, rullaggi, intercalats amb alguns PC 9 i, capvespre, d'aterratge d'un F 5 solitari. Tot això, però, enmig d'un impressionant paisatge de tardor, amb els colors de les fulles que variava, de vermell, marró, a groc, taronja, passant per tots els matisos.
Al final de la dia, després 17:30, el soroll de la posada en marxa de la GE F404 ve des de l'hangar a la cova, Es va anunciar el començament de la nit enlairaments el primer dels quals es van dur a terme, degudament, a 17:45 sobre. Malauradament, el temps era ja avançada i la foscor gairebé total, però alguna cosa, per mer exercici de la documentació, Me les vaig arreglar per fer.
Per fotos
